martes, 10 de mayo de 2011
Onze minuts
-Vostè troba normal que els Kurds es manifestin cada dia? Que les dones enamorades fugin del seu príncep blau?Que les persones somiïn en finques en lloc de pensar en l'amor? Que homes i dones venguin el seu temps i no el puguin tornar a comprar? Però tot això passa; per tant, no importa gens el que jo pensi o deixi de pensar, sempre es normal.Tot el que va contra natura, en contra dels nostres desigs més ínitms, tot això és normal als nostres ulls. Ens busquem el nostre propi infern, portem mil·lennis construint-lo i, desprès de molts esforços, ara podem viure de la pitjor manera possible.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario