The reader

Per què em posa tan trist pensar en aquell temps? Per l'enyorança d'una felicitat passada, potser- i vaig ser-ne, de feliç, en aquell mes imig en què realment vaig treballar com un ximple per salvar el curs i ens vam estimar com si al món no comptés res més-. O és perquè sé què va passar després i que després només va sortir a la llum el que ja existia?

Per què? Per què el que va ser bonic se'ns espatlla en mirar enrere i veure que amagava lletges veritats? Per què amrga el record d'uns anys feliços de matrimoni quan es descobreix que l'altre tenia un amant tot el temps? Perquè en tal situació no potser feliç potser? Però de feliç, n'havies estat! De vegades el record ja deixa de ser fidel a la felicitat quan el final va ser dolorós. Potser perquè la felicitat tan sols és certa quan manté eternament? Perquè només pot acabar dolorosament el que ha estat dolorós i inconsciemnet i ignoradament? Però, qué és dolor inconscient i ignorant?